El tió és un dels protagonistes d’ un ritual nadalenc propi de la cultura catalana. No es coneix exactament la data del seu origen però es parteix de l’Edat Mitjana. Aquest tronc era el mateix que es feia servir per cremar la xemeneia. Els seus regals eren principalment fruits del temps i dolços casolans. El Tió de Nadal té molts altres noms: Rabassa, Tronca de Nadal, Conco, Soca o Tudún de Nadau.

 

Avui en dia rarament es crema el Tió, especialment perquè la majoria de habitatges no tenen llar de foc. El Tió caga al vespre del dia de Nadal o el dia de Nadal. Es posa enmig del menjador i es manen anar els nens a una altra habitació perquè mullin el seu pal en aigua mentre el cagatió es prepara per cagar els regals. A continuació, els nens l’ envolten i amb un pal, el colpegen mentre canten la cançó típica.

 

Segons afirma Mª Cristina López, dependenta i artesana a una de les botigues de la fira, “el Tió està tenint un èxit internacional molt considerable i arrasen com a souvenir”. Segons comenta l’entrevistada, “la cultura catalana està arribant molt ràpidament a oïdes internacionals i els costums de Catalunya s’estan posant de moda al voltant del món”. Per aquest motiu, el tió més exitós és el de mesura petita.